VILANOVA 1-2 PARETS

Primera derrota de la temporada, partit molt disputat pels nois, on tot i la derrota podem sortir amb el cap ben a dalt, pel gran partit, on s’ha pecat per la poca costum a perdre.

Comença el primer quart amb un bon domini local el qual no deixàvem pràcticament en els primers 10 minuts que els contraris tinguessin pilota, un quart on arriben un parell d’ocasions des de xuts llunyans sense trobar porteria i en la més difícil de totes des de una rematada des de el vèrtex de l’àrea contrària Aleix engalta una pilota que envia a l’esquadra contrària, un gran gol. En el segon quart, el domini seguiria sent nostre, el Parets amb una gran defensa no ens deixava ni fer jugades d’estratègia en el córner, tallàvem tots els contraatacs contraris amb un gran posicionament defensiu. Al minut 7 de la segona part arriba el gol contrari, el qual el davanter contrari fa una gran jugada anant-se de tres defensors nostres i acabant amb gol, aquí començaria l’estat de nervis i de ganes de resoldre el partit individualment.

Tot just començar el tercer quart, el Parets saca de mig i el mateix jugador del primer gol, marxa de tot l’equip en una jugada que ens va agafar freds i desconcentrats, va començar un domini contrari exultant, com he dit el principi vam pecar de no conèixer mai la derrota i trobar-nos amb un resultat advers, vam començar a fer tot allò que no ajuda el resultat, presses i nervis, tots volien la pilota i arribar a la porteria contrària, sense seguir fent aquell gran joc d’equip que tan bé ha anat durant tota la temporada, així que perdíem la pilota ràpidament i el Parets va tenir múltiples ocasions les quals Lluís va fer un partit impressionant, demostrant la progressió en la porteria que està tenint des de la vocació de porter.

Va acabar el partit amb un equip desmoralitzat, perquè si es guanyava podíem acariciar una gran lliga, però tenim una avantatge encara còmode i ens ha de servir de lliçó pel següent partit, veritablement difícil i el qual obtindrem la victòria si seguim fent el treball fet des de que es va començar, sense cometre els errors de nerviosisme i futbolísticament el treball defensiu de no entrar de primeres a un jugador i intentar arreplegar com és degut.

Trec un efecte molt i molt positiu d’aquest partit perquè penso que és del que més hem après des de el principi de temporada, ningú és invencible i no sempre es guanyarà, tenim la sort de poder tenir un gran equip i guanyar pràcticament tots els partits, però tan com avui es guanya demà es perd i s’ha d’aprendre l’ofici de saber perdre i sortir el pròxim partit amb més ambició, motivació i corregint els errors comesos anteriorment. No ens podem dormir d’aquí en endavant i la meva confiança en aquest equip és total, estic segur que seguirem endavant amb el cap ben amunt i seguint el gran treball que hem fet durant el període de temps que hem pogut gaudir tots junts.

STA PERPETUA 1-8 VILANOVA

Hem arribat a la conclusió de la primera volta amb una victòria més que merescuda, molt treballada i amb una gran satisfacció pel joc sofert durant tot el partit.

Ha començat el partit amb el monòleg que sempre duem a terme, la posició de pilota i quasi sempre a camp rival, una primera part on Jan a banda dreta i Aleix a l’esquerra buscaven constantment diagonals cap al mig on quasi totes trobaven un defensor rival i en les jugades de banda cap al fons no trobaven companys pel remat. L’equip rival ha trobat la primera ocasió en una falta on Lluís, ha resolt amb solvència. Un Sta. Perpetua que podia crear perill en contraatacs i rematades de falta i córners, ja que tenien un jugador el qual alçava sense gaire problema les pilotes parades, la defensa de Hugo i Carlos, i Aleix i Lluís quan han participat en una part, s’ha mostrat amb una gran contundència durant tot el partit, tallant totes les pilotes i com últimament fem i cada dia millor, traient la pilota des del darrere. El gol arriba amb una gran jugada de Jan, fent una diagonal des de la banda cap al mig, on aquest cop si es desfà de tots els oponents i creua la pilota per pujar al marcador. Una primera part un pèl individualista, fet remarcat al primer descans, on vam transmetre als jugadors que el que es practica en l’entrenament(aquesta setmana passades i joc en equip) s’aplica en els partits, i així va ser, a partir de la segona part un toc de la pilota sensacional i exemplificant.

El segon gol arriba amb un gol de falta de Rafa, parlat en el vestidor, seguidament els gols van venir tots de jugades, d’aquells que fan més gran a un equip, buscant canvis de joc, passades en profunditat i mostrant el bon joc en equip. Tercer gol arriba amb una rematada d’Aleix amb l’esquerra ben bé al costat del pal, on un cop finalitzada aquella part es mostrava ben feliç perquè ha marcat amb la cama dolenta, on gràcies aquest gol als nois han vist que també existeix la cama dolenta!!!

Pel que fa a les dues següents parts, el joc seguia igual, molta possessió i molt de toc, on Roger i Jan no han buscat tant les diagonals i han buscat més la correguda per banda per aixecar al cap i buscar a un company per fer el gol, així ha estat el segon gol de Rafa, el cinquè en el marcador, tot just després que Roger també trobés porteria. Aleix Fontanals també s’ha sumat a la festa amb una rematada que ha tocat al porter i ha entrat plorant la pilota i Jan ha sumat dos gols més en el marcador.

El gol del Sta. Perpetua bé d’una mala passada de la defensa on provoquen un contraatac i marquen en un 1 contra 1 a Raül, el nostre porter en la tercera i quarta part. Un error defensiu del qual no estic gens enfadat, perquè tots sabem que dels errors s’aprèn i és difícil sempre treure la pilota jugada des de darrere, a més amb aquesta defensa tan constant i que assimila tan bé als conceptes que ha d’efectuar en el joc. Així que en els propers partits segur que en certes jugades que no tingui companys al costat la nostra defensa rifarà la pilota amunt, no seràs pitjor defensa si saps quan s’ha de treure el perill des de darrere.

Per concloure la crònica, m’agradaria fer una menció especial a Raül, jugador el qual és el seu primer any de futbol, on cada dia aprèn més, tot i que, encara no participa en el joc tot el que m’agradaria, cada dia està millor posicionat, fa millor les passades i intervé més en el joc, on dissabte va recuperar un munt de pilotes al mig de camp retrocedint la seva posició ofensiva i on les dos últimes parts va estar atent a totes les pilotes que havia d’agafar i amb una intervenció de molt de mèrit en un 1 contra 1.

S’ha de seguir així si volem acabar la lliga com a capdavanters, cada dia estic més content per lo bé que treballen i tot i que a vegades ho posen difícil en els entrenaments, perquè quines 10 peces... sempre te’n vas a casa els cap de setmanes amb un somriure molt gratificant per lo bé que treballen i duen a terme els conceptes dels entrenaments al terreny de joc.