BENJAMIN B 3 - 3 MONTMELÓ B

 

Transcendental partit el de dissabte. Un benjamí B que rebíem un dels nostres seguidors a la taula: el Montmeló.
La victòria ens assegurava ascendir a la sisena plaça, doncs el Cardedeu difícilment puntuaria contra el líder.
El partit va començar malament per la nostra part: altre cop el visitant ens superava en intensitat i idees. Un Montmeló motivat des del primer minut i nosaltres no aconseguíem encadenar més de cinc passades seguides. El visitant es va avançar merescudament. Al segon quart mateixa tònica: no despertàvem de la migdiada causada per o bé la confiança excessiva o per l'arribada de la calor. La qüestió és que el rival faria el 0-2 abans del descans. Un descans amb un discurs motivador que intentaria aixecar els ànims i també el marcador advers. La cosa no va acabar de funcionar, el Montmeló altre cop era més intens i encertat i així arribaria el 0-3. Punt d'inflexió. La frustració i ràbia dels nostres jugadors era evident. Un rival, a priori inferior al qual vam golejar a domicili, ens estava passant la mà per la cara a casa nostra. Quedava poc més de quart d'hora de partit. En aquell moment semblàvem un altre equip. El Montmeló va veure's superat en cada acció individual i pilota dividida, la intensitat groc-i-negre era increïble. El nostre benjamí havia despertat, tard, de la migdiada primaveral. Eidan, un dels jugadors més motivats al enfrontar-se al seu ex-equip, faria una bona jugada individual acabada amb un potent xut que seria refusat per el porter i Aleix aprofitaria el rebot en una acció de ''killer'' per retallar distàncies. L'equip volia puntuar a tota costa tirant d'orgull. Guerau va tenir el gol a les seves botes amb un xut llunyà però el pal ho evitaria. Poc després faria ell mateix el 2-3 de falta directa. Imparable. Últim quart i hi creiem. Una altra falta, un altre pal. A un minut del final trobaríem l'empat altre cop de falta mitjançant Guerau: és el que comporta ser excessivament agressiu prop de la frontal. La victòria era un premi excessiu per la miserable primera mitja hora nostre, després, un equip digne d'estar a dalt lluitant per la lliga.
Ens emportem un empat d'orgull mostrant un contrast preocupant entre les dues parts de l'enfrontament. Cal treballar dur aquesta setmana per tractar de mostrar aquella imatge competitiva dels últims minuts davant el Montmeló el dissabte contra un gran rival: la Torreta.
Som-hi!

Martí Santjoan /David Pérez