ALEVÍ A 4-4  EC GRANOLLERS

Camp Municipal de Futbol de Vilanova del Vallès, davant prop d’unes 90 persones

 

En línies generals considerem que vam fer un partit força pobre, tenint en compte les expectatives i potencial que té l’equip, mostrant una imatge de poca fiabilitat i seguretat manifestada en diferents accions de l’encontre.

Durant els primers compassos, malgrat no dominar clarament la pilota, vam mostrar gran perill en les aproximacions realitzades, que es van materialitzar en els dos primers gols de l’equip.

El “punch” de l’equip, per moments maquillava la manca d’encert en la combinació, els dubtes en la sortida de pilota o els moviments descoordinats de l’equip en fase ofensiva. Vam errar de manera reiterada passades fàcils sense cap risc, ni oponent que pogués dificultar l’acció, regalant així la pilota a un rival amb les idees molt clares en fase ofensiva. Vam patir molt sense pilota, perquè no vam saber llegir el moment adient per anar a la pressió del jugador rival posseïdor de la pilota i al arribar tard a l’acuit, el rival trencava fàcilment la nostra pressió, aprofitant així el desequilibri, per arribar amb perill a les proximitats de la nostre porteria. A més a més, en un parell de gols rivals, però especialment en el segon gol encaixat, la sort ens va donar l’esquena en un tir bombejat des de la línia de banda que es va enverinar a l’aire, fent una paràbola imparable que acabaria fent entrar la pilota pel pal llarg.

No era el dia de l’equip i per tant, no posarem cap excusa. No ens sortien les coses, ni ens sentíem còmodes, ni inspirats en el desenvolupament del nostre joc, però no estàvem disposats a rendir-nos sense intentar-ho fins al final i en aquest apartat, l’equip va mostrar caràcter i competitivitat fins que l’àrbitre va decretar el final del matx .

Per un cúmul d’errors propis i infortunis, l’equip es va veure perdent 2-4 i malgrat el cop psicològic que això suposava, l’equip va aconseguir treure forces, no es va rendir i amb rauxa i orgull, va empatar el partit, més amb el cor que amb el cap, per firmar finalment un empat que segurament, va ser el resultat més just, després del que va passar sobre el terreny de joc.

Aprendrem dels errors comesos, treballarem per a que es repeteixin el mínim possible i ens seguirem exigint per a millorar cada entrenament i cada partit. La lliga es llarga i anirem a més.

 

 

ENRIC MEDINA I FERRAN PERICAS