LOURDES 3-3 VILANOVA

Partit amb dues cares ben diferents, primera i segona part. Vam començar al matx amb molt poca intensitat, amb un equip molt espès i feble en defensa, jugàvem en un camp difícil però contra un equip no gaire fort. Vam ser capaços de generar les primeres ocasions del partit, però érem molt inestables i desequilibrats, sobretot defensivament, molts errors posicionals i amb una línia de defensa molt desajustada. Com he dit abans el Vilanova va ser el primer en arribar amb perill i el primer en marcar en un ràpid contraatac, però a partir del minut 10 vindria un ventall d’ocasions locals, les quals dos van acabar amb gols a la porteria i les demés van ser bones aturades de Manu, que va evitar anar amb un marcador encara més favorable al Lourdes.

Ja a la segona part vam sortir amb una immensa intensitat, vam ser capaços de no deixar al rival passar del mig del camp literalment, i després de moltes ocasions vam poder empatar el partit. Quan el marcador reflectia el 2-2, el porter local es va coronar amb diverses parades i fins i tot amb un penal aturat. En la única ocasió contrària, l’extrem del Lourdes va fer una gran vaselina per avançar-se en el marcador. Ja als últims minuts i sense tirar el partit, vam ser capaços de fer el 3-3 en una falta lateral.

Definitivament més que emportar-nos un punt, vam perdre dos, els qual qui sap si a final de temporada ens enrecordarem d’aquest empat. És clar que el partit es va perdre a la primera part, després d’uns 35 primers minuts a oblidar o més ben dit, a rectificar, hem de saber que els partits duren 70 minuts i no 35. I recordar que cada partit és un món i tots han de lluitar de principi a final.